Què fa que les pantalles OLED tinguin colors vius?

Tecnologia de píxels autoemissius: l’essència de la vivacitat cromàtica OLED

Com subpíxels individuals de color vermell, verd i blau emeten llum sense necessitat d’un retroil·luminador

Les pantalles OLED funcionen fent que cada subpíxel vermell, verd i blau produïsca la seva pròpia llum quan hi passa electricitat. Com no necessiten una llum de fons separada, cada píxel es pot controlar individualment en quant a brillantor i color. Les pantalles LCD convencionals són diferents perquè utilitzen llum blanca que travessa cristalls líquids i filtres de color. La tecnologia OLED permet que aquests subpíxels emetin llum per si mateixos gràcies a materials orgànics especials ajustats a freqüències lumíniques concretes. Prenguem com a exemple un subpíxel vermell: emet llum al voltant dels 620 nanòmetres sense barallar-se amb la llum verda o blava dels subpíxels veïns. El resultat són colors molt més purs dels que és possible obtenir amb les pantalles tradicionals amb llum de fons.

Eliminació de la filtració de la llum de fons i de la interferència cromàtica per a tons més purs

Com cada subpíxel OLED controla la seva pròpia emissió de llum —i pot apagar-se completament—, aquesta tecnologia evita per complet la fuga de llum del retroil·luminador i la crosstalk de colors. Es poden aconseguir negres veritables (0 nits) sense cap resplendor residual, el que dona lloc a una relació de contrast efectivament infinita. Aquest aïllament a nivell de píxel assegura:

• Saturació de color precisa , ja que els subpíxels emeten només la longitud d'ona designada;
• Cap contaminació , ja que els veïns inactius no contribueixen amb cap llum paràsita.
  Com a resultat, les pantalles OLED aconsegueixen un volum de color DCI-P3 del 100–120 %, superant les LCD, el gamut de les quals està limitat per la difusió del retroil·luminador i les ineficiències dels filtres.

Gamut de colors natiu més ampli habilitat pels materials emissius OLED

Emissors fosforescents i TADF que milloren la puresa espectral i la cobertura del gamut

Les pantalles OLED d'avui en dia incorporen materials fosforescents juntament amb emissors TADF (transferència d'energia per transferència d'excitons amb retard) per aprofitar al màxim la seva eficiència quàntica interna. Aquestes tecnologies més noves poden capturar efectivament tant els excitons singlets com els triplet, cosa que era impossible amb aquells antics materials fluorescents del passat. Actualment, els fabricants dominen molt bé aquesta enginyeria molecular: ajusten els espectres d'emissió fins i tot al nivell de subpíxel, de manera que hi hagi una superposició mínima entre els canals de color vermell, verd i blau. Quan parlem de precisió espectral aquí, el que realment importa és que les empreses han deixat d'utilitzar els tradicionals filtres de color. Sense aquests filtres, que solien distorsionar la imatge, la pantalla manté nivells de brillantor més elevats i alhora conserva els colors fidelment tal com són originalment. Això significa que veiem colors primaris molt més vius i purs directament de la font, sense que es degradin mitjançant cap procés òptic de compromís.

Referències de rendiment DCI-P3 i Rec. 2020 respecte a les pantalles LCD i les pantalles millorades amb QD

Quan es tracta de reproducció del color, els panells OLED superen clarament els LCD. Aconsegueixen aquest punt òptim de cobertura del 100 % de l’espai cromàtic DCI-P3, que és l’espai que utilitzen els estudis cinematogràfics per graduar professionalment les pel·lícules. La majoria de pantalles LCD d’alta gamma només aconsegueixen un 80-90 % d’aquest mateix rang. Si mirem els estàndards Rec. 2020 per a les emissions Ultra HD, la història és la mateixa. Les pantalles OLED cobreixen aproximadament un 70-75 % d’aquest espectre més ampli, mentre que els LCD convencionals només arriben al 50-60 %, i fins i tot aquells models avançats amb tecnologia de punts quàntics no superen el 65-70 %. Els investigadors han fet alguns avenços amb la tecnologia híbrida de punts quàntics i OLED en laboratoris, assolint valors propers al 90 % de la cobertura Rec. 2020, però encara hi ha problemes amb els rendiments de fabricació i l’estabilitat a llarg termini que impedeixen que aquests dispositius arribin als estants de les botigues en un futur pròxim. El que realment importa, però, és com gestionen els colors els OLED independentment de l’angle de visió de l’observador o de la lluminositat de la pantalla. Amb els LCD, la retroil·luminació tendeix a alterar els colors segons l’angle de visió, cosa que no constitueix cap problema amb la tecnologia OLED.

Relació de contrast infinita i negres autèntics que amplifiquen la vibrància percebuda dels colors

La tecnologia OLED s'acosta força a tenir una relació de contrast infinita, ja que cada píxel individual genera efectivament la seva pròpia llum i pot apagar-se completament, creant un negre real (#000000) sense cap tipus de resplendor. Això resol el problema de la filtració de la llum de fons, habitual en les pantalles LCD, on la llum residual fa que les àrees fosques semblin esblanquides i que els colors circumdants perden intensitat. Sense tota aquesta llum addicional que pertorba la imatge, els colors destaquen molt més: els vermells esdevenen més rics, els blaus resulten més intenses i els verds es mostren de forma més natural. Algunes proves mostren que la saturació dels colors pot arribar a augmentar aproximadament un 40 % sense necessitar cap tipus de truc de programari per aconseguir-ho. Per això, els professionals que donen molta importància a la representació precisa dels colors continuen considerant l'OLED com la seva opció preferida, superant fins i tot les sofisticades pantalles amb punts quàntics en la majoria d’entorns de laboratori.